Alícia

Al Cap. Una metgesa passa per on soc asseguda i crida un nom que no processo. Jo, a la meva bombolla. El torna a entonar. No aterro. Fins que m’adono que se m’ha anat atansant i torna a demanar, ara mirant-me amb cara d’impacientar-se:

Li he contestat amb uns nos petits i atabalats. I encara bo que no li he demanat perdó per no acomplir les seves expectatives.

Al Cap. Una metgesa passa per on soc asseguda i crida un nom que no processo. Jo, a la meva bombolla. El torna a entonar. No aterro. Fins que m’adono que se m’ha anat atansant i torna a demanar, ara mirant-me amb cara d’impacientar-se:

Aquella boleta em fa 13 anys.

Aquella boleta em fa 13 anys.

El capitalisme pixant-se a la boca dels carregats de raons, però passant-les magres per haver convençut nanos de perifèria —que no tenen els bàsics per viure ni els importa una merda la protesta— de la importància de tenir un iphone, unes nike o un Louis Vuitton.

La revolució del tret al peu.

Correu de l’escola: que el fill hi vagi disfressat per Jalogüin. Consignes: (1) que la disfressa no sigui de zombi ni faci massa por, (2) que no porti ungles llargues ni ganivets ni destrals de pega, i… (3) que no porti maquillatge.

Espera, que tinc paper de vàter.

Correu de l’escola: que el fill hi vagi disfressat per Jalogüin. Consignes: (1) que la disfressa no sigui de zombi ni faci massa por, (2) que no porti ungles llargues ni ganivets ni destrals de pega, i… (3) que no porti maquillatge.

Volen que trobi a faltar les consignes del Carnaval.

A falta de paz, buenas son tortas.

Mare meva. Tothom sap que el segon ha de dir “el meu, tampoc” i que a partir del tercer es resol amb un “ni el meu”.

Putos xats de coses de fills.

Jo, fent-me la desmenjada en qualsevol aspecte de la vida. 🩰 Kiley Dolaway i Samuel Planas.

Ara a un trajecte en cotxe des del Garraf fins a Granollers, per a un partit de rugbi a la intempèrie, no li diria que sí.

Acabo de veure un tutorial per sortir viu d’un sorramoll (arenes movedisses) un cop estàs enfonsat fins l’estèrnum.

Aviam si em surten uns tips per aturar el feixisme quan ja té tothom mig empotrat.

Segonesmorzar xocolata amb xurros i dinar d’hora un quebab sembla millor idea del que és.

No cal embourratxar-se per estar afortunat fent aquells jocs de paraules que combinen mots amb síl·labes semblants.

No parece hinojado.

Una vegada vaig resoldre un problema sense que en el procés se’n desencadenessin molts altres a mode de gimcana infernal.