Catorze

«M'encanta, ma mare. A vegades, ho dono per fet, que la tinc. A vegades me'n queixo. A vegades, ma germana i jo la imitem, per riure. Sort que té sentit de l'humor i nosaltres dues, gràcia per fer-ho. Em sembla que és el que més m'agrada del món, que ma mare rigui»:

És dur passar per un carrer, per un restaurant, per un lloc on un dia vas ser molt feliç (però després ja no). Esperança Sierra té el seu mètode i et pot ser molt útil:

T'imagines que algú et declara el seu amor així?

«M’agrada menjar sola, igual que m’agrada anar sola al cine: hi ha un gaudi diferent, més íntim o més profund»:

¿És possible enamorar-te i perdre el cap com un adolescent quan estàs a punt de fer 50 anys? A la premi Nobel Annie Ernaux li va passar i ho va explicar sense cap mania:

"Si tu vols, vigilaré les herbes que ens esperen." Un poema bonic, bonic:

«Quan no som capaços de canviar una situació, tenim el repte de canviar-nos a nosaltres mateixos», deia Victor Frankl:

«El cos no funciona com un jutge: no premia, ni castiga, ni et diu si t’has portat bé o malament. Si cada dia menges malament, no et farà un sermó: ho registrarà. I tard o d’hora, allò que es repeteix mostrarà una empremta.» Una conversa amb el radiòleg Amad Abu-Suboh Abadia. Per Gemma Ventura:

“No sé gaire què és una nòvia fàcil. Suposo que es tractaria de no queixar-se, no demanar explicacions. No donar problemes." 'La nòvia molt fàcil’, un escrit d’Esperança Sierra i Serra recitat per Àngela Coma Larrosa. Llegeix-lo a Catorze: www.catorze.cat/cambres/cont...

¿Quina és la vostra cançó preferida de Lluís Llach? Avui nosaltres escoltem el seu núvol blanc:

Que em caldria agrair-te tant temps que fa que t’estimo.

"Fa poc vaig haver de buidar el pis de la meva mare, que acabava de morir":

"No pots comprendre com el dolor dura per sempre si es fa cançó". Quina cançó:

«Em vaig dir: ¿una vella amargada? De cap manera! Una vella alegre, agraïda!». Així veu la vida Fina Miralles:

Si has de prendre una decisió, et deixes guiar per la intuïció? L'Eva Piquer ho té ben clar:

«És molt més important tenir l'última sensibilitat que l'última paraula». 14 reflexions de Pere Casaldàliga:

"Et diran si fas mala cara o si t’has engreixat sense que ho hagis preguntat". Segur que coneixeu algú així:

«Jo no vull anar a casa aquesta nit, no vull que em vegin els veïns ara que estic plorant»:

Fer una bufetada a temps és la millor forma d'educar? Una reflexió d'Esperança Sierra:

«Les princeses que no coneixes agafen l'espasa quan cal i van a cavall». Per Sònia Moll:

Aquest vídeo us emocionarà i us empoderarà! La gent té el poder:

"Jo soc el teu amic, vull que em molestis, soc aquí. Parla'm o plora, que no tinc cap altre feina aquesta nit." Què us sembla aquesta versió?

"Sabe Dios qué angustia le acompañó, qué dolores viejos calló su voz". Sílvia Pérez Cruz i Alfonsina y el mar:

«Si no t'estima prou, és que no t'estima prou, deixa de donar-hi voltes i ves-te a fotre’t cops de cap a un altre costat.» Una conversa amb el neuròleg Joaquim Jubert:

I si l’atzar et porta lluny, que els déus et guardin el camí, que t’acompanyin els ocells... Aquesta cançó és preciosíssima (i el moment en què la Laura es trenca fa esgarrifar d'emoció):

"¿Com creus que et recordarà ta filla, com a mare, quan sigui més gran?", li han preguntat a Maria Climent. I ella ho ha respost amb aquest text:

«Entenc els arbres com a éssers sagrats que s'han d'estimar, de respectar i de consultar». Maria del Mar Bonet explica què representa per a ella "El pi de Formentor":

Et sents així? Passa, passa:

«Perdre un amic ens fa sentir bastant fora de lloc». Una conversa a fons sobre l'amistat amb la filòsofa Marina Garcés. Per Gemma Ventura:

"Tinc amics que em doblen l’edat. De fet, tampoc sé ben bé quants anys tenen, ni m’importa. Si són amics meus no és perquè hagin nascut el 1968 o el 1980, és perquè ens entenem." Un text de Gemma Ventura:

"Li va demanar matrimoni com qui demana un favor. ¿Per què l’amor li feia tant de mal i era tan viu alhora?" Per Pol Guasch:

Si llegiu aquests 14 fragments de la novel·la "L'amor", tindreu ganes de comprar-la:

Us ha passat mai, que un polític vingui a casa vostra a demanar-vos el vot? Pep Puig ho ha vist i n'ha escrit aquest text:

Rosa Parks va morir avui fa 21 anys. Recordem el seu exemple:

«Només m'interessa viure, no pas existir i prou. Una manera de pensar compartida per molta gent, però que sovint flaqueja a mesura que s'acosta la fi del joc»:

¿Què és un amor sa? ¿Quanta importància tenen els detalls en el dia a dia d'una parella? Aquesta animació ens ho mostra:

«El cervell es prepara per enamorar-se perquè li convé, perquè considera que, des del punt de vista natural, és el moment idoni.» Per Sandra Freijomil:

Aquesta història és sensacional: Madelein Mansson té 81 anys. Quan va morir el seu marit, va patir una forta depressió, i ha sortit del pou aprenent a fer de dj. Mireu com fa ballar la gent gran, quin estilàs:

"¿Per què tenia la necessitat de presentar-me com una dona que no donava problemes? ¿Per què això m’havia de fer més atractiva? D’alguna manera, havia après que si no molestes, tens més possibilitats de ser l’escollida." Per Esperança Sierra:

«De joves no pensem que ja estem habitats per la nostra futura vellesa». La filòsofa Simone de Beauvoir va dedicar aquest llibre a l'edat que acceptem pitjor:

La versió catalana que Joan Dausà ha fet de la "Yolanda" de Pablo Milanés és tan bonica que la voldreu escoltar una vegada i una altra:

“Al capdavall, ¿no era això el que el mestre budista ens va demanar aquell matí de dissabte?." "Calma total", un escrit de Care Santos recitat per Àngela Coma Larrosa. Llegeix-lo a Catorze: www.catorze.cat/cambres/ni-f...

"¿Cal que un nen aprengui plorant el que podria aprendre somrient?". Rodari i l'alegria d'aprendre:

"M’adono que la idea de caminar ràpid per Barcelona no m’atrau gens, al contrari." Us passa el mateix?:

Aquesta cançó és preciosa:

Un poema sobre l'amor prohibit:

«No sé si és que t'he oblidat massa cops / No sé si és que sempre t'he tengut present». Un poema de Biel Mesquida:

Tots els mestres haurien de llegir aquesta reflexió de Pau Casals:

Tots els mestres haurien de llegir aquesta reflexió de Pau Casals:

«La meva mare –una dona excepcional–, quan jo era noi, ja em parlava de la pau.» Pau Casals va morir avui fa 53 anys. El discurs que va improvisar quan, per sorpresa seva, va rebre la Medalla de la Pau de l'ONU: