Espolsada

La lectura d’aquest llibre m’ha provocat una tendresa i alhora una ràbia immenses. És d’aquells llibres que cal llegir abans d’anar a votar. Katixa Agirre és una autora molt intel·ligent, no et deixa mai indiferent.

Espero que aquest exercici de cinema i literatura també el puguem veure a la pantalla. Per elles, la Bittori, la Tere, la Itziar, la Delia, per en Luis, en Ramón Revuelta, en Pepe Verdes, el doctor Barriola i per totes les persones que van ser assassinades pels feixistes.

La lectura d’aquest llibre m’ha provocat una tendresa i alhora una ràbia immenses. És d’aquells llibres que cal llegir abans d’anar a votar. Katixa Agirre és una autora molt intel·ligent, no et deixa mai indiferent.

Aquestes dones, creients, que porten el cristianisme incrustat al cor, s’agafen la missió com si els hi anés la vida i són l’exemplificació de la paraula dignitat fins i tot quan les torturen. La xarxa Àlaba va ajudar als bascos a l’exili, va salvar moltes vides i els seus membres

La lectura d’aquest llibre m’ha provocat una tendresa i alhora una ràbia immenses. És d’aquells llibres que cal llegir abans d’anar a votar. Katixa Agirre és una autora molt intel·ligent, no et deixa mai indiferent.

Ens va commoure amb Les mares no; ens va fer sentir una raresa i certa incomoditat amb De nou centaure i ara m’ha flipat com ha estructurat aquesta novel·la com si fos un guió de cinema.

Pot parlar de tot la literatura juvenil? Pot estar ben escrita, construïda i explicar les històries petites dins la Història? Pot donar a conèixer fets locals a altres joves del món i provocar somriures, emocionar-te, indignar-te o fer-te moure els peus a ritme de jazz?

Creixen entre les monges que miren de donar-los una família, els camins de tots tres se separen a mesura que es fan grans, però la vida i la fam de justícia i els vincles establerts trobaran la manera de tancar el cercle.

Pot parlar de tot la literatura juvenil? Pot estar ben escrita, construïda i explicar les històries petites dins la Història? Pot donar a conèixer fets locals a altres joves del món i provocar somriures, emocionar-te, indignar-te o fer-te moure els peus a ritme de jazz?

Matins de clubs i converses literàries extraordinàries. Guaraçú, Aniamls que cauen del cel i Plomes blanques han estat les obres triades.

“He vist la crueltat de l’orca i la tendresa de l’amor matern, i m’he trobat un refugi del món allà on dormen els cignes. M’he banyat en una aigua saturada de brillantor del sol, no en l’aigua fosca que surt de les canonades de la civilització, i he percebut clarament la diferència.”

Estimada Helga és una carta molt llarga d’un amor ja no correspost, d’un desig fervent, d’un amor a una terra, les ovelles i la natura en estat pur. Una carta que capta com s’esvaeix el món rural, com tot es transforma i com les decisions que prenem en un moment donat determinen les següents.

Nota 17. Estimat Pelle, ara que ja has obert les notes que et va deixar el pare, em permeto escriure’t la nota 17 com a lectora i llibretera. Espero que estiguis fent cas de tot el que et va deixar escrit el pare, que t’estiris a la caseta de l’arbre a mirar les estrelles,

la Bloem, en Jack, el senyor Henderson i fins i tot en Pessi. Pelle sembla que a partir d’ara la vida et somriu. Com a lectora he gaudit tant d’aquesta història, de les notes del pare, de la construcció de la novel·la i de la carta final que penso que soc una lectora afortunada.

Nota 17. Estimat Pelle, ara que ja has obert les notes que et va deixar el pare, em permeto escriure’t la nota 17 com a lectora i llibretera. Espero que estiguis fent cas de tot el que et va deixar escrit el pare, que t’estiris a la caseta de l’arbre a mirar les estrelles,

Una novel·la de descoberta, de pell, plena de desig i d’intimitat continguda. Ambientada al sud de Malàisia on una família viatja per retrobar-se amb la realitat, la granja familiar heretada ja no és pròspera, la sequera ha fet emmalaltir els arbres i la terra és seca.

Uns joves que han de trencar les convencions de la societat tradicional, una mare que hauria de gosar dir prou, una filla que capta amb la càmera fotogràfica la decadència per un treball artístic. Un estiu que canviarà i mourà moltes coses.

Una novel·la de descoberta, de pell, plena de desig i d’intimitat continguda. Ambientada al sud de Malàisia on una família viatja per retrobar-se amb la realitat, la granja familiar heretada ja no és pròspera, la sequera ha fet emmalaltir els arbres i la terra és seca.

Mentre la vida sembla desaparèixer, el jove Jay i en Chuan, el fill de l’encarregat de la granja, descobreixen els secrets de l’univers. Els dies a la granja posen de manifest els silencis de la família, cadascú es resitua dins els seus secrets i tot penja d’un fil.

Aquesta és la història de l’Emma, la Chahinez i de la pròpia autora. L’Emma i la Chahinez són mortes, assassinades per les seves parelles. L’autora va sobreviure. Quan Nathacha Appanah veu a les notícies la mort de Chahinez dins seu s’activa un mecanisme de defensa i de memòria.

“Més tard, en la nit elàstica, soc en aquesta habitació del fons, arraulida sobre un llit sense llençols. Hi ha bocins de ceràmica, cola, pintura, un martell, agulles de fer mitja, bastidors de brodat. No hi ha res bonic, res de ben fet de debò, no hi ha res recuperable.”

Aquesta és la història de l’Emma, la Chahinez i de la pròpia autora. L’Emma i la Chahinez són mortes, assassinades per les seves parelles. L’autora va sobreviure. Quan Nathacha Appanah veu a les notícies la mort de Chahinez dins seu s’activa un mecanisme de defensa i de memòria.

Molt em temo que serà un llibre que només llegiran les dones, quan hauria de ser lectura per tothom per entendre els mecanismes de la violència masclista i vicària. Appanah fa anar diferents registres, hi ha la novel·lista, la periodista i la supervivent, i el nostre deure seria llegir-la

Aquesta és la història de l’Emma, la Chahinez i de la pròpia autora. L’Emma i la Chahinez són mortes, assassinades per les seves parelles. L’autora va sobreviure. Quan Nathacha Appanah veu a les notícies la mort de Chahinez dins seu s’activa un mecanisme de defensa i de memòria.

No pot oblidar la mort de la seva cosina, Emma, i no pot evitar recordar els anys que la seva vida van ser un angle mort, allunyada dels seus, presa del pànic i paralitzada per la por.

Un conjunt de relats escruixidors sobre la societat nord-irlandesa. El dolor, la pèrdua, la ràbia es traspuen en cada relat. L’herència del conflicte, la por, les famílies trencades, mutilades i la pobresa són la base de tots els contes que conformen aquest llibre petit però contundent.

El relat que conclou el llibre no pot ser sinó un revulsiu per dir prou a Belfast, Palestina, als carrers ocupats per l’ICE, als conflictes del continent africà i a les morts a la Mediterrània i arreu. Sempre dempeus amb la bona literatura. Allò íntim també és polític,

Un conjunt de relats escruixidors sobre la societat nord-irlandesa. El dolor, la pèrdua, la ràbia es traspuen en cada relat. L’herència del conflicte, la por, les famílies trencades, mutilades i la pobresa són la base de tots els contes que conformen aquest llibre petit però contundent.

He acabat Tries invisibles amb un nus a l’estómac i el cor encongit. Quins relats més punyents sobre la condició humana, les tries invisibles o els no posicionaments que acaben portant altres tries.

N’hi ha de llargs, de més curts, encapaçalats per cites literàries molt ben buscades que ja et donen una pista cap on aniran els protagonistes i la seva quotidinitat plena de dolor, silencis, mirades, de pastissos de nata, llits d’hospital i també d’alguna revenja matrimonial.