Revista La Lectora

Estem molt contents per aquest premi a «Millor Publicació Digital», que és una manera de reconèixer la tasca de la revista i dels nostres col·laboradors. Gràcies per fixar-vos-hi, això ens dona forces per seguir fent la nostra feina com fins ara. 📚♥️

Anaïs Folguera: «[En les dues novel·les] tot estava travessat pel cos. O més aviat: per una certa distància amb el cos (una fractura amb la ment) i una necessitat d’aferrar-s’hi o d’haver-ne d’escapar». lalectora.cat/seria-mes-fe...

Gerard Cecchini: «El poder institucional dels catalans és limitat i està interferit. Però, com el Miquel, l’únic supervivent de la novel·la, que aconsegueix anar-se’n i deixar enrere aquella naturalesa feridora, els catalans també tenim una sortida.»

Marc Rovira: «Si resulta menys arriscat explotar la ferida que construir un discurs ficcional coherent és perquè la nostra literatura es mou en una societat en què el xantatge emocional i l’abús de l’empatia han servit per justificar enganys i tota mena d’hipocresies».

«Confondre l’acumulació d’escòria amb la prosa barroca i poètica no és un mal exclusiu de Guasch; només cal pensar que, davant la prosa d’Ofert a les mans…, molts han preferit creure que el riu va amunt en comptes de veure-hi la llengua desnerida que realment és»

Joan Rius (@dolcametzina): «L’antiintel·lectualisme rampant que patim en tots els àmbits de la cultura és la convicció que l’objectivitat del pensament és una malaltia que només la ignorància, el sentimentalisme i el populisme podran guarir». lalectora.cat/pol-guasch-o...

A veure, si volem crítica, hem de celebrar que s'escrigui, amb independència de si és positiva o negativa. Si no estem d'acord amb el raonament, o amb l'argumentació, raonem les debilitats del raonament de l'altra o contraargumentem. Punt.

El revers de l'enveja què seria, doncs? L'amiguisme?

Hola, Andreu: t'animes a escriure una crítica que entri, com tu dius, en el terreny de la literatura comparada i que doni una altra visió del llibre de Pol Guasch? Te'l publicarem, si és que realment t'interessa deixar el camp de la desqualificació personal i vols entrar en la discussió literària.

Boníssim això de @dolcametzina.bsky.social sobre les impostures literàries de Pol Guasch i el seu "melodrama adolescent amanit d'apocalipsi" i l'industry plant made in CCCB. lalectora.cat/pol-guasch-o...

Avui surt això a @lalectora.bsky.social Sobre Pol Guasch i Ofert a les mans el paradís crema. L'obra és un bon exemple per analitzar l'ús de la crítica com a mera falca comercial i la tendència a empaquetar la mala qualitat literària amb prestigi prefabricat. Que vagi de gust! 🖤✨

Sobre aquestes bajanades de Guasch i Gurt que en Rovira cita al final de l’article, recordar que David Shields ja va escriure’n un manifest al 2010 i que ja ha estat prou discutit i superat, com perquè ara se’ns vulgui fer creure que la ficció està en crisi i que la realitat etc.

Ja és dimarts! Avui venim amb la presentació que va fer Pep Paré de l'«Obra poètica tardana» de Lluís Solà: «Amb el riu, dins del riu, hi ha la veu, l’alè, allò que ens humanitza.» lalectora.cat/notes-per-a-...

Dimarts! Avui tenim, per una banda, Cinta Paloma ha anat a veure «Permagel» al teatre: «És inevitable demanar-se si aquest entusiasme col·lectiu és també deutor dels mesos de publicitat preventiva que s’ha fet de l’espectacle». lalectora.cat/impressions-...

Laura Ramos (@therealkuwn): «En alguns casos trobarem que la ira es presenta a les heroïnes com una passió imposada pels déus, alienada de la seva voluntat; en d’altres, apareixerà com acció plenament conscient i activa.» lalectora.cat/iracundes-qu...

Marc Rovira: «Suposo que no cal que expliqui el conjunt de perversitats a què ens aboca tenir una concepció com aquesta sobre la crítica literària, perquè la ressenya que Julià Guillamon signa és un d’aquells textos que no saps com agafar-te». lalectora.cat/el-drac-fa-u...

Visca Catalunya i bon Sant Jordi a tothom! 🌹📚 I recordeu que la bona literatura és per a tots els dies, també per avui.

Sobre «Amèlia de les Camèlies» diu Montserrat Pareras Dameson: «Una novel·la sobre un ambient, el de la cultura barcelonina, que rere l’atracció preliminar amaga una gran banalitat. I sobre una noia, l’Amèlia, que vol esdevenir la reina d’aquest rusc». lalectora.cat/el-zumzeig-d...